Viu cada dia com si fos
el darrer tram d’aquesta teva cursa,
donant-t’ho tot,
el fetge per la boca en l’últim esforç.
Afanya’t a afanyar-te,
sigues tossut, no deixis cap engruna.
Allò que et fa ser bòlid,
vent que t’empeny,
que t’entra pels narius
i et dóna força, és el que compta,
el teu pal de paller, mastega’l, viu-lo!!
i tostemps recorda que eixa cursa,
no fou feta per guanyar,
sinó per correr.