19 de setembre de 1938.
Estimada Joana:
El dia ha despertat gris i plujós. Me’n alegro, ja que d’aquesta manera no pot volar l’aviació enemiga. La línea del front porta setmanes estancades, i des de fa dies estem empantanats en les maleïdes trinxeres. La cosa no pinta gaire clara. En Pere i en Ramón estan bé, però l’Eduard va caure ahir a la nit en un inesperat atac enemic. Demà tenim ordres d’atacar; ens jugarem el tot per el tot per capturar el flanc dret dels maleïts feixistes. No se quant acabarà tot això, però no puc aguantar mes sense tenir-te a prop. Aquest matí hem celebrat una petita cerimònia en homenatge a l’Eduard. Està enterrat prop de la riba del riu, juntament amb molts dels companys que han donat la vida per defensar la República.
Espero que tú i l’Enric esteu bé. Digues-li que el seu pare està lluitant per la llibertat, per la justícia, i per un futur millor. Quant acabi aquesta maleïda guerra ens tornarem a veure. Us estimo mes que a la meva pròpia vida. Dóna-li un petó al nostre fill de la meva part, i passi el que passi recorda’m sempre com un bon marit i un bon pare. T’estimo Joana.
Sempre teu: Antoni Ros Gimpere.