I en allunyar-me vaig començar a mirar-vos
I dir coses a veu normal.
Tal com si fossiu al meu costat.
Pero ereu allá, llunyans.
Quiets, mirant-me aturats.
Jo quiet també,
Mirant-vos i dient:
Tot era un somni, que no ho era pas.
Tot s’amagaba dins una pau fugaç.
7 Me gusta
Gràcies Tali!!! I a mí que t’encanti…
1 me gusta
Un poema precios, però el final m’ha captivat. Un plaer llegir-te, company! Abraçada!
1 me gusta
Plaer la teva visita.
Es un poema curtet, de tal com em van arribar unes imatges i sensacions.
Gràcies.
1 me gusta
