Seguiré

seguiré avançant,

malgrat les cames em neguin la tragina

em mantindré en l’empenta, rebec,

proclamant-me, a tort i a dret, rebel,

i seguiré lluitant a ma manera,

de vegades cridant, eixordador

i a voltes en silenci, astuta guilla,

maldaré per eixir d’esta comèdia

i fer-me, ara i adés, el meu illot arràn de sol

5 Me gusta

Bo de veritat!

2 Me gusta

Molt bon poema, molt bonic i bell. Et felicito, estimat amic.

1 me gusta

Gràcies, és el final d’un escrit força més extens. El que passa és que em va semblar que podia tenir vida pròpia…

Gràcies, li deia a la Angelsdelatorre que és el final d’un escrit més extens. Però que em va semblar que podia tenir vida pròpia…

1 me gusta