seguiré avançant,
malgrat les cames em neguin la tragina
em mantindré en l’empenta, rebec,
proclamant-me, a tort i a dret, rebel,
i seguiré lluitant a ma manera,
de vegades cridant, eixordador
i a voltes en silenci, astuta guilla,
maldaré per eixir d’esta comèdia
i fer-me, ara i adés, el meu illot arràn de sol
Bo de veritat!
Molt bon poema, molt bonic i bell. Et felicito, estimat amic.
Gràcies, és el final d’un escrit força més extens. El que passa és que em va semblar que podia tenir vida pròpia…
Gràcies, li deia a la Angelsdelatorre que és el final d’un escrit més extens. Però que em va semblar que podia tenir vida pròpia…