Tot xarbotant records sobre la roca,
retruny com la remor del mar ma vida,
àvida del terrer i la vella soca
d’on, bategant, mon cor ses llums desbrida:
són plata escumejant pels anys ferida,
són la blavor d’un cel que a riure aboca,
són l’ona d’un desig de llar que em crida,
foc del bressol que a mes arrels m’enroca.
Oh “dolça Catalunya”, enyorança
de tants d’anys, “qui de tu” un jorn “s’allunya”
se t’emporta arrelada en el seu “cor”.
Avui en tu s’ancora m’esperança,
dolça rada on la meva sang encunya
quatre feixes, besant tes platges d’or.
Entre cometes: citació de “L’Emigrant” (J. Verdaguer).
