Pell de dent de lleó,
queda’t aquesta nit amb mi,
ballarem sota la lluna,
cantant cançons fins plorar
del riure.
Mans de narcís,
com t’agrada perdre i fer-me creure que m’has deixat guanyar,
mentre que jo ho accepte per no perdre la humiltat.
Cor viatger,
trepitjant pels racons més obscurs de la ciutat,
recorreguent les mirades amb velocitat
i sabent que hui arribaràs a casa.
Plena’t d’il•lusió les mans,
a la font de l’alegria
i frena’t en la parada de l’esperança,
perquè de vegades van tan de pressa,
que la perds.
