Quatre dones

Relat prosopoètic

-I-

Un destí que no arriba consumeix els dies entre parets encrostonades.
El fum del desengany s’eleva en espiral des del rictus amarg d’un somriure.

Damunt la taula, restes de cadàvers en blanc i negre es cobreixen de cendra i es perden en la memòria, que ha deixat de recordar-los.

Quan es va tòrcer el camí que prometia llençols blancs i un pati amb geranis?

En el seu lloc, un parany, una escala que serpenteja entre xeringues i mitges trencades.

Amb les ungles color de sang i els ulls vestits de nit, la carn i els ossos es cusen amb fils que altres mouen quan comença la funció.

-II-

Lluny d’aquelles escales, una mare recorda els cabells que un dia se li enredaven als dits. Cor captiu de la distància, imagina un viatge de retorn d’aquella que és sang de la seva sang.

Però escampa els núvols grisos amb un pensament de llum, i la imagina entre llençols blancs i amb un pati amb geranis.

I s’espolsa la faldilla, s’acomoda el cabell i surt, com cada dia, a cercar hores que li omplin els dies. Dies que omplin els mesos. Mesos que omplin els anys.

En fa dos que va posar el comptador a zero.

-III-

Els dits recorren veloços el llençol de tecles blanques. A la pantalla, el cursor es deleix per explicar la història.

Crònica negra d’una ciutat negra que engoleix els somnis dels que gosen somiar.
“Una dona apareix morta al canal amb signes de violència”

Titular i cos de lletra desgranen el trist final d’una jove sense papers, víctima d’un malànima que la prostituïa.

Ella ho sap tot.
Ho ha investigat.
I ho explica als lectors.

Excepte que el somni d’aquell cos, ara nafrat, eren llençols blancs i un pati amb geranis.

-IV-

Surt el sol. Els seus rajos s’escolen com poden entre les cortines mig tancades i li besen la cara.

Els llençols blancs cruixen quan s’estira, mandrosa. Posa els peus a terra i sent fred. Mira per la finestra i veu el seu pati ple de geranis.

L’ordinador fa pampallugues quan s’asseu per esmorzar i obre la secció de les notícies.

«En quin món vivim? Pobra noia…

«Quin temps farà demà?»

2 Me gusta

Una maravilla, Carme.
Te aplaudo. :clap::hibiscus:

1 me gusta

Gracias, @wallacegere! :kissing_heart:

1 me gusta