Et tinc com a primer record d’amor,
de quan jugavem a fer-nos grans havent dinat,
la fresca de la cambra, persianes abaixades,
només uns fils de llum sobre els llençols,
i a fora sol roent, i a dintre amor i fresca,
curiositat, revelació, sorpresa…
Mai vam fer res que no fos tastar la vida,
fer-nos amics i còmplices dels deus,
Encara et tinc, encara et servo dintre meu, primera amiga.
El nostre món de migdiada era petit;
entre desitjos i promeses de gent gran fèiem l’estona…
de gran vull estar amb tú, com estem ara…,
ressona encara en el meu cor la teva veu…
Dolços estius, dolça innocència, dolça amistat, dolços petons.
Et tinc, sí, com a primer record d’amor
i sempre mantindràs, en el meu ser, aquest estatus.
.
