Entre els canyars la llum travessa el prat
i revela la pols suspesa en l’aire,
la perlada subtil de la humitat,
el brunziment tot tremolant enlaire.
No es nota el temps ni es nota gaire
la fatiga que avança, el fosc embat
del sec tallant o l’amagat sargaire
que trena fils de mort amb zel celat.
També en el prat del que has viscut fremeix
l’àmbit incert i el trenc del dia clar,
el crepitar latent sobre el panteix
d’un obstinat de fons contra l’atzar,
la indigència del ser que es reconeix,
mentre la llum traspassa l’alt canyar.
Pere Gomila (inèdit)
9 Me gusta
Senzillament meravellós! Un plaer llegir-te…
Magnífic, company , una abraçada
Una joia de poema. Gràcies per compartir.
Moltes gràcies, Carmen per la lectura i l’elogi!
1 me gusta
Moltes gràcies, Antoni! Un plaer entrar en la vostra comunitat. Una abraçada.
1 me gusta
Moltes gràcies, José Luis! I també per la convidada. Un plaer.
1 me gusta
Un poema molt bonic. M’ha tocat el cor. 
osvid
9
Benvingut, Pere. És un plaer llegir-te!
Moltes gràcies, Aurora! M’alegra molt que t’hagi agradat.
1 me gusta
Moltes gràcies! Un plaer trobar-me entre vosaltres.
1 me gusta
Un plaer llegir-te. Un encant de poema.
Deisak
13
Bienvenido poeta. Molt bo el poema, molt bell i meravellós. Et felicito.