Voldria fer una oda
a les petites coses
que em regala la vida.
Les cortines blanques
de la finestra veïna.
El vol dels coloms
que busquen fer niu.
La punta del campanar
que marca les hores.
Aquell raig de sol
que dibuixa una línia daurada
en el meu menjador.
Les cartes obertes,
la roba plegada.
El teu bon dia
amb ulls de son,
La teva olor de llit…
El vidre entelat
una tarda d’hivern.
L’emoció d’un llibre
per estrenar…
Mai no em falteu,
coses generoses.
Jo us canto
per recordar
que val la pena obrir el ulls
a un nou dia.
