Els dits s’estoren
tornen les bruixes,
sota la roba…
el goig dibuixes…
El teu esguard
llum de mil llunes…
Vine a deshora…
nua’m de dubtes…
Àngels de la Torre Vidal ©
7 Me gusta
¡Benvinguda! 
1 me gusta
Gràcies! M’ha costat una miqueta trobar les coses, però crec que ja domino!
1 me gusta
Magnífic poema.
1 me gusta
Hechizado con esas brujas que vuelven bajo la mirada de mil lunas
No sé Catalán
Bienvenida
2 Me gusta
Un plaer trobar-te aquí! Els teus poemets són una delícia.
Benvinguda, companya!
2 Me gusta
Quins versos més tendres i entremaliats… M’agrada molt llegir-te companya!
2 Me gusta
Gràcies Antoni! Un honor!
1 me gusta
Muchas gracias Alejandro por tu esfuerzo. Te dejo abajo mi traducción…
Los dedos enloquecen
vuelven las brujas,
bajo la ropa …
el gozo dibujas …
Tu mirada
luz de mil lunas …
Ven a destiempo …
desnúdame de dudas …
1 me gusta
Gràcies Carmen!!
Gràcies preciosa!! Encara m’estic fent a la nova configuració… jajajajaja! Em torno mico…
1 me gusta
Uffff
Tremendo poema, hechizante!
Precioso!!!
Gracias por la traducción!
1 me gusta
Faltaría más!! Gracias a ti!
1 me gusta