No em vesteixis de tendresa

Trenco el mirall i observo
el calidoscopi d’imatges.

Fragments de mi que conec.

Vasta sapiència en les arts del no-res.
Oasi d’idees enmig del desert.
Esforçada pulcritud hipòcrita.
Devessall verinós de desig aliè.

Em veus?
No em vesteixis de tendresa!

Vull escapçar la crosta i trobar la bellesa.
La preciosa saviesa amagada.
La llum del far que il·lumina.
El riure sincer que no enganya.
L’orgull honest de qui estima.

Em vull trencada i nafrada
per reconstruir-me i mostrar-me
amb les cicatrius que embelleixen l’ànima.

Per dir que he viscut i que he valgut la pena.

5 Me gusta

Quin poema més preciós! Una meravella llegir-te. Benvinguda a Poémame! Abraçada!

1 me gusta

Moltes gràcies! Un plaer començar a llegir-te també!