Jeu el mot,
exhaust reposa.
Cansat del greu sotrac
proporcionat
per aquell
que l´utilitza.
Jeu el mot,
en son intern fur
indignat s´imfla.
Car n´està fins els dellons
d´aquells pendons
que el fan servir.
Se´n va el mot tot decidit
amb d´altres mots germans
a l´assemblea
que es cel·lebra,
assemblea de mots i acepcions,
amb esperit de rebel·lia.
Mots sobirans,
tots aplegats
en revolucionària
simbiosi es reafirmen
i s´auto-determinen.
Catarsi extrema
d´insumissió al parlador,
allà decidiran
tots i cadascun d´ells
el significat real
de sa existència.
I el serà ja per sempre més.
Antoni Garcia Iranzo 13 de Juliol 2020 17:05