Entre penes i dolors
per un trist pensament
amb el mocador brodat
plorant tants records,
entre espines salvatges
em trasbalsa el temps.
.-.
Trasnochados van els meus ulls
per trobar l’oblit
guardant dies i angoixes,
provaré la destinació.
Talen els meus ossos les penes
senyal del camí.
.-.
Cada dia que transcorre
em torno una ombra morta
travessant la boira
sense pressa, gairebé sense força.
Una llàgrima traient el cap
Solitària. Immensa.
.-.
És com un fum invisible
que envoltant la meva ànima
es presenta cada nit
amb el seu plor sense paraules.
És la meva tristesa, sender
per a la teva mirada…
.-.
Amàlia Lateano
8 Me gusta
És molt maco i trist, però reflexa fidelment com ens sentim en les lluites diàries. Gràcies per haver-lo plasmat tan bé.
1 me gusta
Poetessa angelesdela torre
T’agraeixo les teves paraules. És gratificant rebre comentaris. A veure dubto orque sóc una estudiant de la llengua.
- Petons i abraçades*
1 me gusta
Et felicito. Tens un bon domini del català. Gràcies a tu per utilitzar la meva llengua.
1 me gusta