Aquella nit dels anys 20
tu m’agafares de la mà i ens entrarem cap a la mar.
Sonava salsa d’alguna banda cubana
i tu la ballaves amb un somriure,
menejaves una mà per dalt del cap i giraves pegant voltes amb la teua cintura,
els teus cabells es movien amb el vent i la teua falda també.
Aquella nit dels anys 20
tu em digueres que m’estimaves
i jo et vaig dir que en uns anys no existirien amors com ara.
Tu menejaves la cadera i jo m’apropava a tu amb un abraç.
La nit es va fer llarga i ens anarem a l’arena,
on ens riguérem contant històries de quan erem més joves,
tu m’ensenyares la teua panxa, plena punts brillants de sal i coral,
i aleshores jo et vaig dir
“El teu melic és com una estrella”
i tu em somrigueres i em donares un bes.