¿No fóra el temps només que aigües vessades
si mai la llum no omplís de goig la mar?
¿No fa d’aquesta terra nostra llar
el mur on bat l’esclat de les onades?
Vénen i van les ones a l’atzar
dels vents, llepant la sorra i les petjades
d’ahir. Davallen nits i nuvolades
sobre el teu pas pacient envers el far
on neix el raig que encén el teu camí.
Rompen les ones i tornen els anys
bressant ses aigües llums i vents suaus,
cada cop més feliços i més blaus.
I en l’escuma flamegen els afanys
que amaren les arrels del meu destí.
(En l’aniversari de la meva mare)