Descansa allà la platja,
a la seva sorra
absent de senders
al peu de les onades.
S’allunya l’horitzó
cavalcant un núvol enamorat,
estimant-se sobre el cel
al cotó blau.
Descansa allà la platja,
a la seva sorra
absent de senders
al peu de les onades.
S’allunya l’horitzó
cavalcant un núvol enamorat,
estimant-se sobre el cel
al cotó blau.
Aprecio muchísimo este poema por haber sido escrito por un andaluz afincado en Madrid.
Te aplaudo
Jejeje, ya sabes la vida da muchas vueltas…muchas gracias
saludos