Era superba la càrrega
energètica
que rajava dels porus
de la teva pell
aquells dies d´ufanitat
tan tèrbola com profunda.
Ens feia sentir a tots amb prou esma.
Tot i que també
podiem entreveure´t
un subtil i entendridor
rajolí de complicitat
de tant en tant.
Quan parlaves, quan ens miraves,
quan dirigies els teus ulls cap a l´infinit,
quan sabies exercir el teu lideratge
amb assertivitat.
Aleshores esdevenies inexcusable.
Ens fascinava a tots la llum
contínua que desprenies tothora,
sense pampallugues, ferma i neta.
Totes les paraules del món s´entortolligaven
les unes amb les altres dins el meu modest i benigne
cervell a l´hora d´afalagar-te.
En un caòtic desori que jo havia de desxifrar,
un nus, una gatzara esplèndida d´anarquia mental
que jo havia de desembolicar.
La bellesa no només rau en el cos,
també rau en les paraules
i, sobretot en la manera de dir-les,
s´exclamava la gent vehementment.
I es generà jurisprudència!
Antoni Garcia Iranzo 11 de Juliol 2020 14:32