Els dies arrosseguen les hores viscudes
i les abandonen en el pou dels anys.
Tant és si les has assaborit
o les has desbaratat.
Implacables, es governen amb precisió,
sense concessions a qui els voldria modelar:
els amants que busquen la nit eterna,
l’infant que no vol dormir,
els amics que es beuen a glops el capvespre…
Res no els immuta. Res no els commou.
Segueixen, impertorbables, el seu rumb.
Qui es pot rebel·lar a la seva tirania?
Abraçada!
