La tirania dels dies

[Carme]

Els dies arrosseguen les hores viscudes
i les abandonen en el pou dels anys.

Tant és si les has assaborit
o les has desbaratat.

Implacables, es governen amb precisió,
sense concessions a qui els voldria modelar:

els amants que busquen la nit eterna,
l’infant que no vol dormir,
els amics que es beuen a glops el capvespre…

Res no els immuta. Res no els commou.
Segueixen, impertorbables, el seu rumb.

Qui es pot rebel·lar a la seva tirania?

[David]

M’ha agradat molt el teu poema, Carme. Un plaer llegir-te. Gràcies per compartir-ho.

[Pequenho_Ze]

Ostres, Carme, és un veritable plaer llegir-te. Quina meravella de poema! Que bé tenir-te per aquí! Abraçada!

[Carme]

M’alegro que t’agradi, @David

[Carme]

Mil gràcies, bonica! Una abraçada per a tu també!

[wallacegere]

Real y hermoso.
Un placer de lectura, compañera .