Tenim tendència a pensar i fer creure també que la poesia és només l´enaltiment, molts cops exacerbat, de la bellesa.
Aquesta és indiscutiblement una de les vessants de la poesia.
Endolcir els avatars i magnificar els actes.
Però és no pas l´única.
Hi ha la descripció, la denúncia, la sensació, la crítica, la matisació, l´impacte, la provocació, i tots aquests conceptes no poden restar al marge car sense ells empobriríem massa aquesta disciplina artística nostra que ja de per se li costa
tant trobar el seu camí i unes majories adeqüades.
Molt recentment vaig ser entrevistat a l´emissora de ràdio d´un popular i conegut barri de Barcelona, l´entrevistador em va voler fer una pregunta inversa:
-Què creus que no és poesia, company?
-Res, vaig dir amb contundència.
Aquesta crec que potser seria la sentència més succinta i contundent del que
m´havia proposat dir en aquest breu article.
Tot i res alhora.
Allò que lluu i allò que no lluu també.
Una abraçada a tots i totes!!!
Antoni Garcia Iranzo juny 2020
