Hui et desitge que algun dia trobes la calma
i que t’acompanyen somriures,
plens d’alegria.
Que els records per València, siguen records, però dolços, igual que les teues llàgrimes que sempre ballen redolant per les teues galtes.
Que cantes a la nit sense pensar en els teus veïns,
que per una vegada en la vida,
penses només en tu mateixa.
Hui i sempre, et desitge que sigues feliç,
que recorregues els carrerons amb passos alegres i rialles que resonen entre les parets,
que visites teatres i museus que et facen sentir diferent al que ets.
Hui, amb la mà amb el cor i la mar endavant,
demane a la vida que quan et mires a l’espill somrigues i digues:
“Per fi, per fi ho he aconseguit, per fi sóc la persona que volia ser”.