La meva veu és el vers,
imperfecte i assonant,
una rima que no és rima
i una mètrica casual.
És el meu un món d’instants
que volen com una ploma,
petits com a grans de sal
que es fonen a dins la boca.
No sabria recordar-los
si no fos per les paraules,
amb elles n’atrapo l’essència
i en pots de paper la guardo.
No són èpics els moments
que capturo amb els meus versos,
tan sols gestos quotidians
en el meu pensament immersos.
Efímeres gotes
de vida que juntes formen un tot,
el tot de la meva vida,
imperfecta i assonant
però, al cap i a la fi, vida.