INCERTESA
El temps s’escola
entre les meves mans,
inexorable i sever.
No s’atura, no es doblega,
simplement transcorre
sense demorar-se un segon.
Mentrestant, vaig embogint
reclosa dins una caixa
de vidre, transparent.
Immobilitzada i isolada,
desterrada i entaforada,
oblidada i postergada
en aquest jaç roent,
on el meu magí desembulla,
insatisfet, la seva impotència.
4 Me gusta
Temps incerts els que ens han tocat viure… M’ha agradat molt. Una salutació, Aurora.
1 me gusta
És preciós… la sensació d’angoixa es transmet vers a vers… Abraçada!
1 me gusta
Moltes gràcies, Carmen
1 me gusta
Moltes gràcies per la teva resposta.
1 me gusta