Incertesa

INCERTESA
El temps s’escola
entre les meves mans,
inexorable i sever.
No s’atura, no es doblega,
simplement transcorre
sense demorar-se un segon.
Mentrestant, vaig embogint
reclosa dins una caixa
de vidre, transparent.
Immobilitzada i isolada,
desterrada i entaforada,
oblidada i postergada
en aquest jaç roent,
on el meu magí desembulla,
insatisfet, la seva impotència.

4 Me gusta

Temps incerts els que ens han tocat viure… M’ha agradat molt. Una salutació, Aurora.

1 me gusta

És preciós… la sensació d’angoixa es transmet vers a vers… Abraçada!

1 me gusta

Moltes gràcies, Carmen

1 me gusta

Moltes gràcies per la teva resposta.

1 me gusta