GIRAGONSES
Un núvol fosc plana ingràvid
sobre els ulls grisos,
radiants encara.
Inexorable, el temps transcorre,
sense pautes, lentament per uns,
per altres massa prompte.
El seu pes els devora.
Alguns amb picardia,
en teixeixen giragonses,
només clòfia rejovenida,
pur miratge on emparar-se,
hi naveguen envejosos.
Reivindiquen la joventut fonedissa
Reclamen l’oblidat amor.
Criden per un gentil beset,
o una mà estesa, abans d’acabar
sentenciats en l’etern oblit,
fins desaparèixer dins la negror
de la immensa gargamella de Saturn.
1 me gusta