Les fantasies paral·leles
recorren juntes el camí
en uns adjacència infinita,
saben que mai es creuaran
però se senten a prop.
El sender, el sever i cru corriol,
les posa a prova constantment.
Lluiten també contra aquells
que malden per reduir
tot l´espectre orbital
que les envolta
a un simple i mer
rati binari.
No calen abrandats udols d´ esperó,
ni calen tampoc tòrrides perorates
salvatgement proclamades
per augmentar significativament
el nivell d´esperança en les coses.
Només cal un mot precís,
un suau vocable allunyat
de grandiloqüències estèrils,
de desficis bizantins,
per generar una il·lusió
que sigui eterna.
Antoni Garcia Iranzo juny 2020
