Endevinalla vermella

Com la xíndria i el sol ixent: rodó.
Com pimpinella o maduixa: carmí.
Com sol ponent i aurora: coral·lí.
Com sang, amor, eufòria: vermelló.
És rodó i fresc, com so de violí,
s’encén d’ardent carmí la seva olor,
és vellut coral·lí son tast de flor,
desprèn foc vermelló des del seu si.
Vessa perfum de roses i groselles
en pa d’or; i xuclant llàgrimes d’oli,
uns grans de sal li cauen com estrelles.
És català, molt més que l’allioli:
doncs quatre dits, i amb feixes ben vermelles,
en fan del pa-amb-tomàquet el seu soli.

PAAMBTOMAQUET

4 Me gusta

Como no entiendo mucho el catalán, lo traduje y es precioso!! Una bonita oda al “pa-amb-tomàquet” que está diciendo "¡cómeme!":sweat_smile::yum::yum:
Que tengas un buen día, Joan! Con un desayuno así, todo es posible.:blush:

1 me gusta

Caramba, María! Cómo se agradece tu interés! Mucho mérito! Esta idea la llevaba en la cabeza desde hace tiempo… Y ayer me salió casi de un tirón. Gracias!!!

1 me gusta

Pues ¿por qué no iba el tomate a merecerse un poema?
Claro que sí. Y si es con pan tostado y aceite de oliva virgen extra, todavía más.
Me ha encantado, Joan :clap::tomato:

1 me gusta

Muchas gracias!!! Es un honor tu comentario!

1 me gusta

T’he imaginat recitant-lo a l’esmorzar a casa teva!
Me ha encantao!!! :heart: :heart:!

¡És el que he fet aquest matí ! ¡Moltes gràcies, Marta!

1 me gusta