Com la xíndria i el sol ixent: rodó.
Com pimpinella o maduixa: carmí.
Com sol ponent i aurora: coral·lí.
Com sang, amor, eufòria: vermelló.
És rodó i fresc, com so de violí,
s’encén d’ardent carmí la seva olor,
és vellut coral·lí son tast de flor,
desprèn foc vermelló des del seu si.
Vessa perfum de roses i groselles
en pa d’or; i xuclant llàgrimes d’oli,
uns grans de sal li cauen com estrelles.
És català, molt més que l’allioli:
doncs quatre dits, i amb feixes ben vermelles,
en fan del pa-amb-tomàquet el seu soli.
