El Mirall

Poesia en català
1

Avui em miro al mirall
i em sorprenc. Jo sóc jo.
Però, que hi faig aquí dins?
Que és aquesta carcassa?

El cabell s’ha tornat gris
em penja pell a la papada.
No hi vull estar aquí dins
jo no en soc de vell encara.

Dintre meu sóc el mateix,
el mateix que era l’any passat
el que li agraden els cotxes,
sempre amb ganes de viatjar.

Per primer cop avui ho reconec,
ara ja ho sé, s’ha acabat l’albada.
Bé l’albada, la matinada i la tarda.
El mirall diu que ja és capvespre.

Ja no tinc la mateixa mirada
i veien aquest cos, que m’envolta,
sé que no tornaran a plorar per mi
els ulls d’una noia enamorada.

La imatge del mirall tindrà un final
d’aquí a molts anys o potser ara.
Però molt content d’arribat fins aquí,
amb somnis, il·lusions i esperança

4 Me gusta
2

Preciós, company. M’ha encantat; l’edat no perdona i acaba portant cabells blancs, arrugues i ulleres. Però també saviesa i bons poemes com el teu. Felicides. Una abraçada.

1 me gusta
3

David abans de contestar al gran elogi que has fet del meu poema i que t’agraeixo moltíssim, he volgut llegir alguna cosa teva i he començat per A VECES perquè el titulo m’ha estat molt suggeridor.
I de veritat no és per retornar el compliment però he de dir-te sincerament que m’ha agradat moltíssim tant per l’estil i la tècnica a la qual jo no arribo ni ho intento, com a la descripció poètica. Amb el magnífic i memorable final:

A veces el mundo es un cero a la izquierda,
Entonces regresas y todo concuerda.

Continuare llegint les teves obres.

1 me gusta