De vegades
necessitem
acaronar
amb el palmell
de la mà
el nostre
ego
més profund.
Aquell que viu
a abisals
contrades.
en soledat
absoluta.
Per fer-ho
haurem
de viatjar
pregonament
dins nostre
i penetrar
a l´exigu
espai
on habita.
Allà és el seu recer.
On maquina i on pateix,
on s´escurça i on es creix.
Allà és on algun cop
haurà de menester
una lleu carícia que l´esperoni,
una paraula sense sotracs
que el recomforti
o potser un quirúrgic bes
que l´alimenti.
Antoni Garcia Iranzo 6 Juliol 2020 13:24
