“Menorca. Jaciment arqueològic de Talatí de Dalt. Talaiot” by Pilar Torres is licensed under CC BY-NC-SA 2.0
Des del talaiot veig pedres,
empremtes de vides passades;
camins polsegosos, arbusts, fulles verdes,
i llum entre les branques;
petxines seques soterrades amb secrets inconfesables.
Perdut en aquest miratge,
sento un tro i veig un llamp.
Un malson m’acompanya pel camí
mentre les estrelles cauen
des d’un punt desconegut del firmament
amb una remor sonora de cos extenuat.
Un cercle a l’espera d’un sacrifici,
envoltat per ullastres mil.lenaris.
Sensació de foscor i soledat
provocada per la sequedat
d’aquest indret prehistòric:
un misteri més de l’illa del vent.
A la matinada, uns xipresos em donen la benvinguda
acompanyats per la tramuntana,
m’indiquen el camí que traspassa un alt canyar
cap a la platja de sorra càlida.
Claror i fragrància
que escalfa el fred que em penetra l’ànima.
Talaiot, vigilant de mars
més enllà de l’illa que no he navegat.
Sota aquest cel contundent,
les figueres lliuren el seu fruit
i la llum reflecteix la calor de l’asfalt.
Des del talaiot de la vida
el món és silenci,
el camí és espera,
la mort és solitud i
el desig, un vast horitzó.