Del petit balcó
de l´equidistància estant,
puc veure
les increïbles dosis
de pragmatisme
variable
que viu
dintre
dels teus ulls.
Puc sentir també
els lleugers
esbufecs
que gestes
a cada passa
que fas.
Sóc capaç d´entreveure
les petites
gotes de suor
que et solquen, canalitzades,
i olorar les peculiars
aromes que s´hi generen.
Del petit balcó
de l´equidistància estant,
còmode talaia que és,
albiro l´abrupte
sinuositat dels teus pits,
els qual són,
sens dubte,
el resum perfecte
de la creació.
Antoni Garcia Iranzo 9 Juliol 2020 10:41
