Nit fosca sense lluna,
amarga solitud
no buscada.
Tinc l’ànima desfeta
en mil bocins,
igual que un puzle
difícil de recompondre.
Ves a saber, potser
alguns es perdran
enmig de tanta incertitud.
Notes dissonants d’una música
encara més estranya
que em porten al no res.
He perdut els vincles
d’aquells a qui estimo.
Sóc una ombra vagarosa
dins la nit més fosca.
7 Me gusta
Buen poema.
Bienvenida a Poémame. Saludos 
1 me gusta
Bonic poema, Aurora!
1 me gusta
Gràcies Hortensia
1 me gusta
Gràcies Toni 
M’agrada. Felicitats
1 me gusta
M’ha commogut molt. Bell, poetessa!
Felicitats
1 me gusta
Gràcies
1 me gusta
Grácies
1 me gusta
Gràcies.