Darrere de la finestra
Al darrere de la meva finestra,
colpeja l’aiguada els somnis dormits,
ragen les notes de pluja ben fresca,
vola per l’aire aroma a romaní.
Pinto de blau cel l’angoixa i la pena,
que a pleret s’escolen entre els meus dits,
mentre els teus recorren la meva esquena
i també a pleret, em trauen neguits.
Un colom vola, canta l’oreneta,
les flors del balcó, semblen un jardí…
veu de mainada que a casa s’ofega…
mirant al carrer sens poder sortir,
hora pausada i dia sense pressa,
miro la vida des del balancí.
Àngels de la Torre Vidal ©
22/04/2020