─ I ─
Obertura del drama
Des de l’Ebre a l’Estartit,
de l’Aran al Penedès,
ni a tocar el Barcelonès,
hom s’esglaia esbalaït
del que sembla un acudit.
Doncs lluint ral tarannà,
des del tron de Sarrià
l’Espanyol de Barcelona
ha volgut plantar sa trona…
¡coronant-se a Cornellà!
─ II ─
Oda a la “ñ” – “ny”
A):
Els “culers” feren campanya
pensant-se que l’Espanyol
s’havia endinyat un gol
bescanviant “l’ñ” d’España
per un nyap que poc enganya.
Posats en aquesta punya,
digueu que mal sabre empunya
qui, fent penya catalana,
pretén tenyir de blaugrana
l’ensenya de Catalunya.
B):
A Madrid feren campanya
dient que el seu nom estronya
un Espanyol de vergonya
al canviar l’ñ d’España
per un nyap com una bany a.
Posats en aquesta punya,
dieu que mal sabre empunya
qui bravejant d’español
en fa d’España un bunyol
enfrontant-la a Catalunya.
─ III ─
Desenllaç
Mireu l’escut blanc-i-blau:
Dels almogàvers la fúria
i del gran Roger de Llúria
─l’almirall de nostra nau─
fa memòria sense frau.
I en sa corona reial
sobre l’or prenen setial
quatre feixes ensagnades
que en el camp són aixecades
com senyera triomfal.
(Dedicat a un bon amic, “periquito” de cap a peus, per un “culer” de soca-rel).
