Al cementiri
de les passes
renovades
jeuen
les il·lusions
inertes.
Ningú les podrà malmetre.
Jeuen fràgils,
escortades
per sa infinita
beutat.
Ningú les podrà corrompre.
Allà romanen
tènues i lívides,
acompanyades
d´un silenci
net i just.
Ningú les podrà manllevar
Una comitiva
d´il·lusions renovades
les custodia.
Ho fa amb prou zel
i les hi ret un sentit
i merescut homenatge.
Ningú les podrà profanar.
Antoni Garcia Iranzo 1 juliol 2020 09:38