Cedre

Olor de cedre pels carrers
i resols d´alabastre.

Aquella era la constant els dies eterns que jo habitava.

I també un brogit extès d´alès atrafegats
amb aromes vacil·lants, viatgeres del temps.

No sé pas si havia colibrís hiperactius
solcant el mar dels dubtes,
però jo me´ls he imaginat sempre
amb ses esgotadores ales
ventant-me.

El que si hi havia era el ressò
dels segles badant.
l ´ombra allargassada dels minarets,
que embadalien el meu anhel,
la letargia somorta de la calorada
i l´esquitx valent de la glamorosa henna
que inundava alhora
el tot i el no res,
ferma i abrandada.

Cal recordar que també hi havia
el rebrec tossut de la història,
torsimany sideral
que ens ennuega.

Antoni Garcia Iranzo juny 2020

3 Me gusta

Muchas gracias, un abrazo!!!

1 me gusta

Sembla que estigui respirant des de casa estant aquesta diversitat d’olors. Sensacional

1 me gusta

moltes gràcies per comentar els escrits, Aurora, ens seguim!!

1 me gusta