Es deia Maria Isabel i era molt, molt simpàtica. Alegre, divertida, intel·ligent,
d´estatura mitjana tirant a baixeta. l´intuïa un altíssim nivell de qualitat humana.
Rogenca i pigada, molt pigada, farcida tota ella d´un ample reguitzell de pigues difuminades.
La veritat és que aquest aspecte li conferia un cert toc, una certa flaire britànica,
més aviat semblava irlandesa o escocesa que no pas catalana.
Doncs ni una cosa ni l´altre, perquè la Maria Isabel era manxega i ben manxega que era. Son pare es deia Primitivo i sa mare Adolfa. Tot i ser provinent d´aquelles nobles terres, aquella mestra tan simpàtica parlava un català impecable.
M´atreia molt.
Ens havíem conegut en una d´aquestes festes amb tan ample i variat assortit de personal que solíem muntar quan teníem l´edat i l´esma pròpies. Vam fer migues immediatament.
M´agradaven molt els seus ulls avellanats, el seu rostre càlid i els seus pits generosos, tot s´ha de dir també, tot i que la trobava un pel neguitosa sempre puix de vegades li tremolaven una mica les mans. Em va explicar que patia d´una certa malatia neuronal i prenia medicació.
Quan vaig trobar el moment oportú i èrem en un raconet perdut de la festa em vaig arriscar i la vaig besar i besar arrauxadament però també amb el punt de capteniment i dolçor necessaris per tal de fer-ho el màxim de bé.
Les nostres llengües feien tripijocs interns, s´embadalien l´una amb l´altra.
Va ser allò una bella dansa d´efluvis.
Però bé, no som pas aquí per escalfar-nos innecessàriament.
El cas és que la Maria Isabel em va dir que tenia por d´enamorar-se.
—Estic molt bé amb tu, m´agrades molt, però tinc por. Em fa molta por l´amor.
Imagina´t que de vegades m´enamoro conscientment d´amics gais amb els
quals sé perfectament que no tinc res a fer i, d´aquesta manera, no haig de
patir, així sé que només és una entelèquia.
El cert és aquestes paraules les he tingudes sempre ben presents dins meu:
Tanta por ens fa l´amor?
Tant neguit ens produeix el possible fracàs?
És correcte que, per tal de no patir, recorrem a aquestes estratègies
d´auto-engany?
En fí, que cadascú prengui les seves pròpies conclusions.
Vam estar junts un temps fins que es va creuar pel camí una noia més alta, més atractiva i més dubtosa també.
Em vaig equivocar, ho vaig sentir molt i no ho he tornat a fer.
Antoni Garcia Iranzo 25 de Juliol 2020 8:36