Un tren de versos parat a l’andana,
de sobte em somriu i crida el meu nom,
que baixi la veu i vingui, em demana…
per tots els versos que a les mans m’han mort.
Versos amb flaires de mel i canyella,
versos de pluja i versos d’amor,
versos de lluita i amor per la terra,
que quan recites… exalten els mots.
Agafa’m la mà i pugem amb prestesa,
segur que un poeta ens fa algun racó
anem a gaudir del tren i la festa,
que cada poema ens desperti el cor.
Per a tots aquells que encara no han agafat el tren de la poesia.
Àngels de la Torre Vidal
27/06/2023