Cossos el·liptics
perduts
en una òrbita
estranya
atrafeguen
amb
desmesura
les,
ja de per si,
prou col·lapsades
entranyes
del desmai.
Amb tot un seguit de mans,
impol·lutes mans,
agitant l ´aire,
ventant-lo,
com si de milions
de papallones
es tractés,
volen fer una
interpretació lliure
de la realitat.
Circundant el finit perímetre de les coses
però al redòs de la resclosa també.
Estàndars canons d´aigua remorosa,
dolç segment de líquides veus
que solquen ja de manera preclara
les amples vies de la dispersió.
Antoni Garcia Iranzo 1 juliol 2020 12:43