Pare i fill son a taula mentres la mare prepara el sopar.
-Creus que hi ha vida allà fora pare?
-No ho se fill. Però algún día ho descobrirem.
-I qui ho ha de descobrir?
-Els científics i els investigadors espacials.
-Creus que jo podría arribar a ser un científic important i viatjar per l’espai descobrint nous mons?
-Si ets constant ho aconseguiràs, però per això hauràs d’estudiar molt.
El fill va treure de la seva motxilla un llibre que parlava de viatges espacials, tot ple d’imatges d’estrelles i planetes.
-Cada nit somio amb aquest planeta. Arribo amb la meva nau espacial i aterro a un descampat tot verd rodejat d’un espès bosc. Al seu voltant regnen altes muntanyes totes coronades de neu verge. Al sortir de la nau veig un riu. Allà hi ha una noia igual que jo. Em pregunta qui soc, i jo li respon que em dic Martí i que vinc de l’espai. Ella només somriu dolçament. Jo li pregunto el seu nom. Iliana, em diu ella, i marxa corrents desapareixent entre els arbres. Creus que en aquest planeta hi ha gent com nosaltres?
-Al planeta Terra? No ho se fill, no ho se.
En aquell moment la mare arriba amb l’escudella i tots tres es posen a sopar.