Hueles perfecto,
sabes perfecto,
toda tu estructura
posee el inconfundible
marchamo
de la perfección.
De la perfección
que campa
y mela mis sentidos,
enamorándolos.
No hay derecho más constitucional
que el de querer acceder a tí,
comerte, lamerte, poseerte,
besar tu tierna boca
con la cual guindas
tanto cúmulo
de belleza.
Antoni Garcia Iranzo 1987
Està molt bé , Antoni, aquest poema. Avui , més o menys, segueixes dins la mateixa línia tot i que per mi els d’ara m’agraden més-.
Moltíssimes grâcies!! Petons!
M’ha encantat, Antoni! 
Gràcies! 
Grâcies a tu per llegir-lo, company. Una abraçada!!!
Un precioso poema. Saludos 
Precioso, Antoni! Saludos!
Muchas gracias, Horten. un abrazo!
Muchas gracias, Maria. Un abrazo!