Potser

Potser
serà allà,
a l´epicentre
del combat
on, si més no,
podré omplir-te
de petons.

Farcir-te.

En aquell punt dens,
envoltat de bregues,
on l´horitzo no hi és.

En aquell punt terc
on totes les brúixoles
es disparen centrífugament
en direcció a la batussa
i tots els indicadors
s´alteren,
en aquell punt em tindràs.

Cofoi, ufanós, amb el pit ben ample,
regalimant alegria
tot i l´entrebancós context ,
Altiu per l´obsequi que m´ofereix
l´existència.
Allà em tindràs, amb els ulls desorbitats,
desfermat de complaences
tot i les ombres del camí,
allà em tindràs estimant-te
amb una força , prodigiosa, inaudita
i magnífica.

Tan magnífica com la república
d´èssers lliures que volem pastar
amb les mans.

Antoni Garcia Iranzo 6 Juliol 2020 11:55

2 Me gusta

Està molt bé Toni, has sabut barrejar els sentiments personals amb els de país :heart_eyes::heart_eyes:

1 me gusta