Apropar la mirada
quan cal
i saber-la
allunyar
si és
precís.
Ser fruit
i ser tija
encar
que no sigui a
l´ensems.
Lluitar i esperar
palplantats o no
però
lluitar amb prou esma
per desfer
tirànics tabús.
Fer caure eterns axiomes
que ens ennuegen
o perpetuar-los
a còpia de cansades
esperes.
Sobretot eixir dels estralls
amb alt esguard
car triem nosaltres el camí!
Antoni Garcia Iranzo juny 2020