Els camins menen a llocs,
alguns d´ells estranys.
Ells són l´eina
que esdevé viarany.
Són la llum, el far,
la guia.
Angostos uns,
amples els altres.
Potser, farts de tant guiar,
farts de tant ser,
han decidit en
assemblea ordinària
accedir a la prerrogativa,
al poder de perdre´s.
- És indignat no tenir la llibertat de perdre´s
com tothom!
S´exclamen amb vehemència absoluta.
Car se´ls hi estrefà la gola contemplant-ho
i no volen renunciar
a aquest plaer tan temut per uns
i tan sublim per d´altres.
Antoni Garcia Iranzo 22 d ´agost 2020 12:01